Mònica Terribas, nota una carrera dedicada al periodisme, convertint-se en la primera dona al capdavant de la Televisió de Catalunya

El moviment feminista és la lluita per erradicar totes les desigualtats que, encara avui en dia, existeixen entre els homes i les dones, essent aquestes, per exemple, forçades a demostrar que són vàlides per ocupar un alt càrrec laboral. Mònica Terribas és un clar exemple del que significa obrir-se camí, essent dona, en un sector on aquestes no tenien veu.

Mònica Terribas al debat "On són les dones"
Mònica Terribas al debat «On són les dones». (Wikimedia Commons)

Avui en dia, Mònica Terribas ha aconseguit ser una icona de la comunicació a Catalunya. Es va llicenciar en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i és doctora per la universitat escocesa de Stirling. Terribas és una de les personalitats més conegudes de la comunicació catalana. Va ser directora de la Televisió de Catalunya, del 2008 al 2012, convertint-se en l’única dona que ha estat al capdavant del mitjà des de la seva creació. A més a més, va ser durant la seva direcció quan TV3 va tornar a ser líder d’audiència. Un any més tard, va assolir la direcció del programa de Catalunya Ràdio, El matí de Catalunya Ràdio, a part de ser la conductora d’aquest.

La seva extensa carrera professional está plena de diversos premis i reconeixements. Tot i així, Terribas ha estat objecte de diversos insults masclistes per part de grans personalitats, pel simple fet de ser dona i estar en una posició de poder. Un d’aquests casos va ser quan Miguel Ángel Marín, alt càrrec socialista, va insultar la periodista referint-se a ella com «mal follada». Ho va fer a través d’un missatge al Facebook, arran de la d’una entrevista que va fer a José Montilla.

Obertament feminista i reivindicativa

En primer lloc, a part de ser una referent de la comunicació, Mònica Terribas també ha usat la seva influència mediàtica per fer diverses reivindicacions feministes. L’any 2017, la periodista va ser l’escollida per llegir el comunicat feminista a la porta de l’edifici de Catalunya Ràdio. En una alta ocasió, a una entrevista pel crític.cat, Mònica Terribas va expressar la seva indignació cap al fet que no hi haguera estadístiques sobre quantes dones hi ha al capdavant de programes de ràdio i televisió. Mentre que les que sí s’havien publicat eren les dels homes en aquests mateixos càrrecs.

Aquest és només un exemple de la societat patriarcal on el treball de les dones és menys valorat i fins i tot, menyspreat. Tot i que Mònica Terribas és pionera en aquest sector, altres companyes de professió també son exemple. La Lídia Heredia o la Núria Solé també demostren dia a dia la seva professionalitat com a periodistes. Aquestes poden així seguir exercint els seus respectius càrrecs al capdavant dels programes amb més audiència de Catalunya.

En conclusió, sembla que avui en dia, una dona en un càrrec de poder encara intimida a una part de la societat. Aquestes encara han de seguir demostrant que son suficientemente vàlides dia rere dia, per poder seguir desenvolupant la seva feina. El patriarcat segueix oprimint les dones. Tant, que aquestes són objecte de burles i insults masclistes per cap altra raó de la de ser dona i aconseguir arribar a ocupar un alt càrrec. Per això és tanto important comptar amb referents femenins que estan en posicions de poder. Aquest fet és un gran avenç per a incloure la figura femenina en tots els àmbits laborals, i així estar un pas més a prop d’abolir la desigualtat.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *