Segons grans estudiosos les directores executives ofereixen un estil de lideratge més democràtic, creatiu i innovador

Encara que actualment temes com el feminisme, la perspectiva de gènere i la paritat estiguin a l’ordre del dia, no vol dir que s’assoleixin. I molt menys quan parlem de la presència femenina en càrrecs de lideratge. Ja que el nombre de directores executives de qualsevol àmbit resulta ser molt menor al d’homes. Tot i que el 2020 el percentatge de dones que assumien ser la màxima autoritat de qualsevol mena d’institució augmentava fins a un 20,6%, aquesta xifra s’allunya enormement del 50%. Segons dades extretes de l’informe CS Gender 3000 com s’esmenta a l’article Solo 3 mujeres entre“los 35 mejores CEO del mundo” de 2019.

Un exemple de les directores executives de les que tracta l'article.
Una directora executiva durant una reunió (Imatge lliure de drets d’autor extreta de Pixabay)

Aquesta clara desigualtat numèrica evidencia també la desigualtat de gènere i els obstacles amb què es troben les dones a l’hora de poder accedir a alts càrrecs. Però a més, tal com va publicar la revista Harvard Business Review a la seva llista anual en la qual cita els 35 millors directors executius del món, només hi apareixien tres dones. Un altre clar indici de la poca representació femenina que hi ha en aquest àmbit. Aquestes tres directores executives són les nord-americanes Nancy McKinstry i Debra Cafaro i la taiwanesa Lisa Su.

L’estil de lideratge de les directores executives

A més, a l’estudi Estratègies de lideratge per a dones directives defensen que elles aporten un model de direcció diferent al dels homes, però efectiu. Segons aquest informe i estudiosos com Grimwood i Popplestone (1993), “és un tipus de lideratge més democràtic, dialogant, mediador, amb una actitud més receptiva i participativa, que cerca el consens”. Un model que es descriu com a multidireccional o multidimensional, més innovador, ferm i creatiu. I també presenta una major incorporació de la intel·ligència emocional, fet que possibilita enfocaments més cooperatius. 

No obstant això, no és una tasca senzilla la de capgirar els fonaments en els quals es basa la tasca de direcció de qualsevol empresa. Ja que també és cert que la tendència inicial de les dones directives és la d’assumir i seguir reproduint el model canònic de lideratge -suposadament “masculí”-. Després d’una tasca de deconstrucció -del model de direcció, però també ideològica- de tota la institució és quan la dona pot proposar el seu propi estil de lideratge.

Tot i això, com s’esmenta a l’estudi Conciencia femenina y estilo de liderazgo en el desempeño de la mujer ejecutiva:

“La majoria de gerents es mou entre dos camps, amb igualtat d’exigència i difícils de conciliar, com són les seves responsabilitats laborals i familiars. Fet que les manté en la cerca constant de l’equilibri entre les dues”.

Guáqueta, C., & Sanint, N. (2005). Consciencia femenina y estilo de liderazgo en el desempeño de la mujer ejecutiva. Universidad de los Andes.

D’aquesta manera, podem veure com les dones a més de trobar-se amb més dificultats a l’hora d’aconseguir un càrrec de lideratge, un cop el tenen han d’assumir la responsabilitat d’aquesta més les altres feines que se li atribueixen socialment, com la maternitat, tenir cura de la casa, etc.

Directores espanyoles que ocupen un càrrec de lideratge a grans empreses

Malgrat les desigualtats de gènere encara avui dia presents, cada vegada més dones poden assumir càrrecs de gran responsabilitat. Per aquest motiu és beneficiós per la societat, però sobretot per les més petites, que se’ls hi doni visibilitat, com s’explica a La importància dels referents femenins durant la infància. D’altra banda, l’article ¿Quiénes son las mujeres directivas más influyentes de España? compleix aquesta tasca de donar reconeixement a aquestes directives, les quals el 2019 ocupaven un 27% de càrrecs de direcció a España. 

Una de les directores destacades és la del Banc Santander, Ana Botín, que a més és consellera delegada de la filial britànica del Grup Santander i membre del consell d’administració de Coca-Cola. També trobem a la Fuencisla Clemares, la directora general de la macrocompanyia de Google a Espanya i Portugal. I finalment, cal destacar a María Río, la vicepresidenta i directora del laboratori farmacèutic Gilead España. Gràcies a les reivindicacions del moviment feminista cada cop són més les dones que compten amb l’oportunitat d’accedir a un càrrec d’aquestes dimensions, tot i que la paritat completa encara es trobi a l’horitzó.

Bibliografia

A. (2020, 14 enero). Solo 3 mujeres entre“los 35 mejores CEO del mundo” de 2019. StemWomen. https://stemwomen.eu/solo-3-mujeres-entrelos-35-mejores-ceo-del-mundo-de-2019/

Escapa, R., & Martínez, L. (2010). Estratègies de lideratge per a dones directives. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/web/.content/24_igualtat/Recursos/Eines/Metodologies_igualtat/Documents/estrategies_lideratge.pdf

Digital, L. (2019, 7 enero). ¿Quiénes son las mujeres directivas más influyentes de España? Libre Mercado. https://www.libremercado.com/2019-01-07/quienes-son-las-mujeres-directivas-mas-influyentes-de-espana-1276630830/

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *