Com s’ha comentat en aquest blog en diverses ocasions, el feminisme es pot abordar des de diferents perspectives i diferents espais de la societat. La paritat de gènere segueix sent una lluita constant de moltes dones. Totes elles procuren que a les empreses i a molts llocs de treball la representació femenina tingui el mateix pes que la masculina. En aquesta entrada es parlarà sobre la paritat de gènere en els mitjans de comunicació; un dels espais on dia a dia es lluita per aconseguir-ho.

Les dones periodistes

Homes i dones treballen als mitjans de comunicació; això és obvi. És per això que cal centrar-se en el percentatge que s’emporten les dones. Tal com apunta aquest article d’investigació, «respecte a la feina dels homes i les dones periodistes, cal assenyalar que malgrat haver arribat a una certa paritat, per exemple en la presentació dels informatius audiovisuals i també en l’elaboració de les notícies en premsa, les notícies segueixen tenint un marcat biaix androcèntric».

I no només és això, sinó que també és important centrar-se en els temes que tracten els homes i les dones. Com bé explica l’article, «alguna cosa deu estar canviant quan les dones periodistes dediquen un 30% de la seva feina a elaborar notícies sobre temes de gènere o amb protagonisme femení, mentre que els col·legues periodistes dediquen a aquests temes el 18%».

En els darrers anys s’ha donat una certa millora. De fet, és rellevant mencionar que la igualtat en els mitjans de comunicació està regulada per la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes. I per ser més concrets, és l’article 25 el que ha de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits.

La lluita per la igualtat de gènere al carrer

Però on veritablement es veu la lluita per la paritat de gènere és al carrer. El dia de la dona treballadora arriba en tres setmanes. No queda gaire per tornar a veure els carrers plens de pancartes, globus i dones i homes que clamen igualtat.

Aviat, doncs, farà un any de les grans mobilitzacions al carrer de milers de dones periodistes que reclamaven igualtat als mitjans. Ho feien sota el lema «Comuniquem feminismes». Les seves demandes eren força àmplies, però gairebé totes es basaven en aconseguir una formació en perspectiva de gènere i un tractament de les notícies sobre la violència masclista que no revictimitzi a la dona.

Fotografia que resum perfectament la lluita per la paritat de gènere. L'home i la dona en ambdós costats de la balança.
Imatge que refelecteix i resum correctament el que busca la paritat de gènere. Imatge lliure de drets d’autor.

Paritat de gènere cada dia de l’any

No es tracta de lluitar un dia a l’any. La paritat de gènere s’ha de reclamar dia a dia fins que finalment sigui un fet. En els mitjans de comunicació, com en altres espais de la societat, encara cal temps per aconseguir l’objectiu.

El que està clar és que s’està anant pel bon camí. Fa cinquanta anys no era possible manifestar-se amb aquesta llibertat. En ple segle XXI la lluita segueix viva i cada dia ha de ser 8 de març.

Bibliografia

Altés, E. (2008). Present i futur en el periodisme de dones. Dossiers feministes, 89-93.

https://www.raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/view/123354/171147

Clam de les comunicadores per a uns mitjans paritaris. (2020, 9 marzo). El Punt Avui. 

http://upf.mynews.es.sare.upf.edu/hu/noticies/?dre=PCT202003091032&tipus=pdf

Ollé, C. (2020). Onsónlesdones. COMEIN. http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero97/articles/c-olle-on-son-les-dones.html

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *