El moviment feminista aposta per donar visibilitat a referents femenins per apropar la perspectiva de gènere als infants

Com va denunciar l’escriptora estatunidenca Virginia Woolf, “per la major part de la història, ‘anònim’ ha estat una dona”. És un fet indiscutible que al llarg de la humanitat i també a avui dia existeix una manca de referents femenins en l’imaginari col·lectiu mundial. Una realitat que provoca greus conseqüències que van més enllà de la invisibilització de la feina i els èxits de les dones. Conseqüències que afecten directament a les més petites, privant-les durant la seva infància de conèixer dones referents a les que poder admirar i emmirallar-se.

Una mestra davant dels seus alumnes a classe (font: Pexels)

Tal com s’esmenta a l’article publicat per DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials titulat Referents femenins per a les noves generacions, “tot i ser la meitat de la població, la presència pública de les dones es limita al 10%, especialment en àmbits com la ciència o la política”. A causa d’aquesta desigualtat, una de les tasques empreses pel moviment feminista ha estat el reconeixement de dones referents i que ocupen càrrecs de lideratge. Tot i això, aquesta manca no només afecta les nenes, “els nens també en necessiten per saber que homes i dones són iguals, i avançar cap a la igualtat plena”, com també s’indica a l’article.

Estereotips laborals que afecten als infants

A aquesta situació se li han de sumar tots els prejudicis laborals que existeixen i que continuen calant fondo en l’imaginari col·lectiu. Per exemple, socialment les especialitats relacionades amb la tecnologia, la informàtica i l’enginyeria són altament masculinitzades. Tot i que segons l’estudi Les dones a Catalunya 2020, les professionals científiques i intel·lectuals formaven un 57,8% del total, més de la meitat d’ocupacions. Malgrat això, en altres sectors com a les categories professionals de direcció i gerència les dones representen un 35,4% i en el sector en el qual la diferència és major és en l’artesania, el sector industrial i de la construcció, amb només un 7,1%. Unes desigualtats que es veuen agreujades per la representació estereotipada de la realitat que és reproduïda, en moltes ocasions, pels mitjans de comunicació. 

Per tant, hi ha sectors clarament masculinitzats i d’altres de feminitzats, que influiran als joves a l’hora de triar la professió a la qual es volen dedicar. Com denuncia la periodista Isabel Muntané a l’article Dia de la dona i la nena a la ciència publicat al Diari de l’educació, “en els llibres de text les dones no apareixen i, pels infants, no tenir referents dones de cap camp suposa no existir”. Muntané, com moltes altres activistes, creu que el canvi ha de començar a través de la conscienciació i la divulgació entre els més petits. La periodista destaca també el paper que hi juguen els docents, “o les referents te les introdueixen els professors o els nens no les tindran”.

Campanyes per visibilitzar a les referents

D’aquesta manera, en resposta a aquest problema diverses campanyes han tingut lloc per tal d’atribuir-li més reconeixement a figures femenines, tant històriques com actuals. Un exemple és la campanya ‘Vull ser com’ en la que participen celebritats com la cantant Alba Reche i la biòloga Maria Blasco, entre d’altres. L’objectiu era donar visibilitat a aquestes referents, però sobretot, mostrar “dones que representen molt bé l’heterogeneïtat i abasten un ampli espectre d’edat”. Fent així visible l’ampli ventall de possibilitats amb el que les nenes poden comptar, com s’esmenta a l’article publicat a VilaWeb titulat ‘Vull ser com’, una campanya per a crear referents femenins i demostrar que les dones poden arribar on vulguin

També hi destaca el calendari il·lustrat per Anna Solà i impulsat per la Fundació Pere Tarrés, el qual està adreçat a centres educatius. Les referents que hi apareixen van des de la matemàtica, Ada Lovelace, passant per l’educadora Rosa Sensat i fins a l’escriptora Mercè Rodoreda.  

I finalment, també trobem aquest mateix blog, que té la finalitat de donar visibilitat a dones referents que ocupen càrrecs de lideratge. Hi destaquen articles com La ministra Irene Montero, referent del feminisme o Mònica Terribas com a icona de la comunicació a Catalunya.

La invisibilització i desvaloració de la dona, fruits del món cisheteropatriarcal opressiu que encara actualment segueix tenint una gran influència arreu del món. Tot i això, la divulgació i la inclusió de la perspectiva feminista i de gènere a poc a poc va guanyant terreny fins que, en paraules de la mateixa Virginia Woolf, ‘l’anònim’ deixi de ser una dona.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *