Les dones científiques han estat invisiblitzades al llarg dels segles

Anteriorment a la pàgina web hem parlat sobre les dones artistes i del seu oblit durant la història en els llibres d’història. De la mateixa manera, però en un àmbit diferent, es tractarà en aquest article del cas de les dones científiques. Tot i que el rol femení moltes vegades ha estat vetat, queda comprovat que sense la seva aportació aquestes disciplines no serien el mateix. L’interès pel coneixement, a més, ve donat des de l’antiga Grècia. Per tant, no és res de nou. De fet, Ja trobàvem dones que van ser anomenades com les “primeres pitagòriques”, sent reconegudes per participar en aquestes escoles. Aquesta desaparició del gènere femení ve condicionada, també, pel fet que la història ha estat escrita per uns historiadors la majoria dels quals són homes. Això explica la perspectiva masculina que tenim encara els nostres dies.

Mònica Balltondre, experta en història de la ciència a la Universitat Autònoma, explica al Punt Avui que aquest paper ha estat clau i que s’ha invisibilitzat. La professional, explica que, tot i que el que puguem pensar, les aportacions porten fent-se des de l’edat mitjana. D’aquesta època només se’n parla de metges, perquè el dret a tenir estudis en teologia i a accedir a la universitat el tenien prohibit.

Però, les cures dins de les famílies o a les farmàcies no s’entenen sense la seva participació. Eren les encarregades de fer tots els preparats, però el protagonisme se l’emportava algú altre. O, en un dels casos més greus, en els usos més desconeguts d’herbes, per exemple, se les considerava bruixes, amb les conseqüències que això comportava a l’època. L’única sortida que tenien, i per això coneixem alguns noms a l’actualitat, era anar a parar a un monestir. Allà sí que podien aconseguir esdevenir unes erudites.

Un exemple a tenir en compte és el de Marie Cuie

Quan la ciència es professionalitza, tot i que pot accedir als estudis, no se li deixava posar en pràctica el que havia après. El que passava és que a l’hora de patentar o de registrar un descobriment o un invent qui signava, pel sistema patriarcal, era l’home. Un dels exemples en què això no va succeir és el de Marie Curie, guanyadora de dos premis Nobel, fet complicat fins i tot avui dia. Va ser l’encarregada de trencar moltes barreres amb les seves investigacions en el camp de la radioactivitat, per exemple. Si voleu conèixer més al respecte:

Dones científiques. Marie Curie és un clar exemple per a les generacions futures.
Tuit de Materia_Ciencia. Curiositat en relació a les investigacions de Marie Curie amb un enllaç per saber-ne més.

Com a conclusió, podem afirmar que l’invisibilització que s’ha produït ve de molt enrere, en un món que estava dominat per la superstició, sobretot, per la religió i per una manca de racionalitat. És en el renaixement, amb la revolució científica, quan l’interès per la ciència comença a créixer. Poc a poc van anar aparèixer revistes i publicacions que van apropar a la dona a aquest món. El món de l’educació també va obrir-se.

La superstició va provocar que la dona quedés en un segon pla

A l’any 1673, François Poullain de la Barre va afirmar que la ment, l’intel·lecte, no entén de sexes. Els recents avenços en anatomia demostraven la igualtat entre homes i dones. Tot i així, no ha estat fins els últims anys on s’ha avançat en els termes d’igualtat, però el problema encara es troba en vies de solució. La idea que com els hi era impossible accedir als estudis per això n’hi havia poques encara es troba dins la societat.

Exemple que pertany a dones científiques. Ha aconseguit treballar en el camp científic a l'actualitat.
Exemple de dona que ha aconseguit treballar en el camp de les ciències. Imatge lliure de drets d’autor. Pixabay.

Tot i les problemàtiques que han tingut, les dones científiques sempre han aconseguit fer-se un lloc per a què avui dia puguem parlar d’elles. I això ha de ser un exemple per les futures generacions, que mai s’hauran de donar per vençudes.

Bibliografía

Brugué, D. (2019, 6 marzo). “El paper de la dona en la ciència ha estat clau i s’ha invisibilitzat”. El Punt Avui. https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1565612-el-paper-de-la-dona-en-la-ciencia-ha-estat-clau-i-s-ha-invisibilitzat.html

Chaves, M. (2020, 6 marzo). 5 dones que van canviar la ciència i sovint són grans desconegudes. CCMA. https://www.ccma.cat/tv3/5-dones-que-van-canviar-la-ciencia-i-sovint-son-grans-desconegudes/noticia/2994318/

Pérez Sedeño, E. (2009). Las mujeres en la historia de la ciencia. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1-11. https://digital.csic.es/bitstream/10261/9700/1/LAS%20MUJERES%20EN%20LA%20HISTORIA%20DE%20LA%20CIENCIA.pdf

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *