Una història escrita per homes ha permès que moltes referents no hagin estat conegudes

N’hi ha hagut dones artistes durant la història? Si és així, per què no n’hem sentit a parlar d’aquestes? La resposta a la primera pregunta és molt senzilla: Sí, evidentment. De respondre a la segona s’han encarregat tots els segles d’història i els homes que van encarregar-se d’escriure les petjades de la humanitat, com esmenta Judith Urbano en el seu projecte d’Hildegarda de Bingen a Frida Khalo. Artistes oblidades en la història de l’art:

«El motiu pel qual no han estat fins ara on els correspon és simplement perquè la història de l’art que tots estudiem a les universitats és la que van
escriure els homes al segle XIX i van ser ells els que les van esborrar del mapa. Ja que abans hi eren. Durant la seva vida foren artistes reconegudes i respectades.»

Urbano, J. (2019). D’Hildegarda de Bingen a Frida Kahlo. Artistes oblidades en la història de l’art. Universitat Internacional de Catalunya, 62-70.

Avui dia, les dones encara ho tenen més difícil per accedir al mercat de l’art

I és que, de fet, les dones artistes, tot i ser amagades, van tenir molt de protagonisme. Moltes d’elles van esdevenir un referent, treballant per a reis i reines, per exemple.

Dones artistas, fotogragia que mostra la dificultat per accedir al mercat laboral.
Dona artista tocant al carrer. Imatge lliure de comercialització, extreta de Pixabay

Aquest oblit en els llibres d’història de l’art del gènere femení no només s’ha produït pel fet comentat amb anterioritat. Hi ha molts cassos, com comenta Urbano, en els quals una gran quantitat d’obres han estat expropiades a dones i han estat penjades en un museu amb el nom d’una altra persona. Molts anys endavant, en el darrer segle, és quan a partir de diferents investigacions s’ha pogut descobrir la veritat darrere de molts quadres.

El camí per esdevenir una artista, en un món d’homes, era molt complicat. Per a una dona era molt més complex accedir a una Acadèmia. A més, un cop ja formaven part d’aquestes, no podien accedir a moltes assignatures i quedaven reduïdes en algunes que eren considerades com disciplines d’art menor, com la de paisatges. Tenien prohibit, per exemple, assistir a classe en les quals un home nu havia de servir com a model per una obra.

La història de l’art no s’entén sense la figura de les dones artistes.

Un altre element del qual no se’n parla tant i passa desapercebut és sobre qui pren el protagonisme de quadres i escultures. La història de l’art no s’entén sense la figura de la dona. No podrien existir obres com Les senyoretes del carrer d’Avinyó o la Gioconda, noms propis que encara avui dia se segueixen admirant. Per tant, d’una manera o d’una altra, tot i que l’home hagi volgut eliminar a la dona dels llibres d’art, la història d’aquesta matèria no tindria cap mena de sentit.

Manuel Jesús Roldán, autor de diferents llibres que parlen sobre el tema, afirma que “la seva existència va ser certament reduïda en moltes èpoques, però hi va haver un bon nombre de dones que, en cada etapa de la història, van aconseguir una fama i un reconeixement públic que posteriorment va ser silenciat”. Al segle XIX la capacitat imaginativa de la dona va ser elidida per l’auge d’una nova classe com era la burgesia, reduint el seu espai a les llars. Aquest estigma va quedar-se en el si de la societat fins els nostres dies.

El Museu del Prado, probablement el més famós de l’Estat espanyol, l’any 2016 va dedicar per primer cop, en els seus més de dos cents anys, una exposició exclusivament per una dona. Aquesta va ser per a l’autora barroca Clara Peeters. Una referent que se suma a la llarga llista de dones que també ho han estat.

El talent jove, que evidentment compta amb moltes dones artistes, podrà aconseguir aquesta normalització requerida.

En aquesta s’hi poden afegir, per exemple, moltes del segle XX que Victòria Combalia, amb el seu llibre Amazonas con pincel, s’encarrega de recordar-nos i d’anar més enllà de la famosa Frida Kahlo. Combalia defensa que ha costat molts segles aconseguir veure en perspectiva com les dones han estat reprimides i tractades com a boges, en molts cassos, pels seus desitjos per esdevenir artistes. Així mateix, afirma que a l’actualitat, tot i que encara tenen més dificultats que els homes per entrar al mercat, el talent jove podrà aconseguir aquesta normalització tan requerida.

Bibliografia

Campos, P. (2017, 4 octubre). Ellas, las mujeres que fueron borradas de los libros de Historia del Arte. elConfidencial. https://www.elconfidencial.com/cultura/2017-10-02/mujeres-artistas-olvidadas-arte-silenciadas_1450809/

Tur, A. R. (2021, 4 febrero). Les dones artistes del segle XX: més enllà de Frida Kahlo. Ara.cat. https://www.ara.cat/cultura/dones-artistes-segle-xx-mes-enlla-frida-kahlo_1_3844495.html

Urbano, J. (2019). D’Hildegarda de Bingen a Frida Kahlo. Artistes oblidades en la història de l’art. Universitat Internacional de Catalunya, 62-70. http://repositori.uic.es/bitstream/handle/20.500.12328/1307/Urbano,%20Judith_D’Hildegarda%20de%20Bingen%20a%20Frida%20Kahlo_2019.pdf?sequence=1

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *